“Mai és tard per aprendre”

Una de les activitats que es realitza al materno són classes de castellà per les mares nouvingudes que necessitin aprendre o millorar el seu nivell. En el meu cas era el primer cop que em trobava amb la situació d’ensenyar una llengua a una persona adulta i he de dir que és una experiència molt enriquidora, sobretot per a una mestra. Quan treballes amb infants te n’adones de la importància que té aprendre a dir les primeres paraules, la primera frase, aprendre a comunicar les seves necessitats, quan comencen a explicar contes als companys i companyes, quan ja tens una conversació amb ells i s’endinsen a la lectura i la escriptura, i pot ser que no sigui un aprenentatge fàcil però ens hi engresquem ràpidament. En canvi quan tens davant teu un adult sorgeixen els dubtes i les dificultats; són persones amb una altra llengua, amb una altra realitat, amb una experiència de vida molt diferent a la que tu has pogut viure i aquest fet es barreja amb la necessitat d’adquirir la nova llengua.

Les seves necessitats són molt més amplies que les necessitats que pot tenir un infant, moure’s per un nou país sense la llengua vehicular és molt més complicat per un adult que per un infant i per aquest motiu t’has d’afanyar a poder donar les eines bàsiques per moure’s, malgrat les dificultats.

Les primeres classes són tota una aventura, molts cops et comuniques amb llenguatge no verbal, dibuixos o fins i tot utilitzes la cerca d’imatges al google del mòbil amb la intenció de poder comunicar-te. A poc a poc elles comencen a agafar més confiança i s’atreveixen a dir paraules tot i que es confonguin i apareixen “los cavallos” en comptes de “los cabellos”, i mentre que els primers dies fa vergonya la resta de dies és un moment de riure, i a partir d’aquest moment ja està tot fet. La persona ja està oberta, ja s’atreveix a parlar malgrat que s’equivoqui i a partir d’aquí tot és pujada!

Quan realitzem l’acompanyament a una persona adulta en el seu procés d’aprenentatge el que hem de tenir molt clar a és, primer de tot, fer-li saber que mai és tard per aprendre. Aprendre, especialment,  a llegir i escriure, no deixa de ser un acte que s’aprèn de petit i aprendre-ho d’adult és anar un pas endarrere, és adonar-se que tenen una mancança que l’haurien haver resolt de petits i és difícil afrontar la situació. Així que hem de trencar estereotips!

D’altra banda, hem de tenir en compte que aprendre és ratllar el límit del no saber. Per aprendre necessitem trobar el nostre punt de partida, identificar què sabem i què no i a partir d’aquí anar ampliant a poc a poc fins als extrems, ampliant els nostres aprenentatges; i és a través de la motivació i de la curiositat quan estem disposats a posar en crisis els nostres coneixemets.

Dic nostre en tot moment perquè en aquest cas les dues parts hem anat trobant els nostres límits i anat superant dia a dia. Així que vull agrair a totes elles per donar-me l’oportunitat de trobar els meus límits com a mestra i poder anar ampliant els meus coneixements amb elles! Gràcies pels moments de riures, de curiositat i d’aprenentatge!

Natalia Ortiz

Voluntària lingüística d’EQMON

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: