EQMON, un espai on la relació és vital

Winnicott ens diu que un nadó no pot existir sol, sinó que és, essencialment, part d’una relació.

Amb aquesta afirmació entenem que el desenvolupament d’un infant depèn absolutament de la cura que un adult tingui d’ell. L’adult, mare, pare o persona substituta s’encarregarà d’alimentar-lo, de protegir-lo, de netejar-lo… en definitiva procurarà que les seves necessitats fisiològiques quedin cobertes.

Al mateix temps aquesta tasca de maternatge ha de tenir en compte les necessitats emocionals del nadó. És a dir, l’adult entendrà la manera com el seu nadó reclama, amb la seva forma particular, la satisfacció d’aquestes necessitats fisiològiques. Hi ha bebès que reclamen aliment sovint, d’altres ho fan de forma més espaiada, hi ha nadons més irritables que d’altres, uns dormen molt i d’altres poc. Evidentment, la individualitat de cada nadó és exclusiva d’ell mateix.

D’altra banda, les respostes que un nadó rep estan incloses en un ampli ventall de possibilitats per part de les mares i els pares, que evidentment també correspondran a la individualitat de cadascú d’ells. Mares i fills s’han trobat i començaran una relació que ha de permetre un creixement físic i emocional satisfactori per a la criatura i per a la mare.

Exercir de mare o de pare és una tasca complexa i desenvolupar aquesta funció pot ser més o menys espontani en les dones i en els homes. Però en qualsevol cas, i seguint a Winnicott, direm que les mares que espontàniament proporcionen unes cures suficientment bones poden millorar-les si elles mateixes són cuidades de forma que reconeguin la naturalesa essencial de la seva tasca.

Els espais materno-infantils que, com és sabut, duen a terme una tasca preventiva, formativa i de suport, coneixen bé aquesta premissa i ofereixen atenció a famílies que viuen en situació d’exclusió i marginació i poden veure compromesa la seva funció maternal i paternal. Amb la tasca diària, els “maternos” afavoreixen que es pugui establir una vinculació satisfactòria entre mares i fills. És conegut que una bona complementarietat entre les necessitats de l’adult i les necessitats de l’infant estimula un desenvolupament més harmònic.

EQMON, associació pel Quart Món entre les múltiples tasques psicopedagògiques, contempla també la possibilitat de fer una intervenció psicoterapèutica amb les famílies. El seu objectiu és el de millorar les funcions marentals i parentals així com les relacions intrafamiliars en aquells casos que es consideren disfuncionals, carencials, negligents o amb pràctiques abusives.

Les situacions de vulnerabilitat, d’exclusió social o de privació comporten seriosos riscos per a l’adequat desenvolupament emocional de les persones. Aquests riscos es veuen agreujats quan hi ha infants. No poder cuidar o no poder ser cuidat amb uns mínims comporta un gran sofriment i malestar a les persones. Poder rescatar les competències de les mares i els pares ajudarà a crear expectatives més positives per continuar endavant amb les seves funcions.

Des d’EQMON s’ofereix un espai que es fa extensiu a tots i cadascú dels membres de la unitat familiar amb la finalitat de conèixer el marc referencial i els valors de la família. El psicòleg, amb les dades inicials del cas i juntament amb els professionals del ”materno”, valora la funció maternal en cada família, observa com els pares elaboren les respostes a les necessitats dels fills i quin lloc ocupen els infant dins de la família. Hi ha famílies que són permissives, unes altres no ho son tant, alguns pares valoren establir horaris en els hàbits de menjar i dormir i uns altres no. Hi ha nens que dormen al seu llit i d’altres ho fan en el dels pares. Hi ha pares i mares que juguen amb els fills i d’altres que no ho fan…

La comprensió de la família ajudarà al professional a establir estratègies d’actuació per tal de reduir els signes negatius i generar canvis en el comportament de pares i fills de manera que permeti una millora en el creixement personal i en la relació entre els membres de la família.

La paraula amb els adults i el joc amb els nens ens permeten crear espais i vincles terapèutics on compartir els dubtes, els neguits, les pors i les expectatives dels pares i dels fills. Al mateix temps, l’espai terapèutic ens ajudarà a treballar per trobar respostes, camins i estratègies, propis de cada família que permetin millorar les competències personals i continuar de forma saludable la tasca formativa i educativa de la família.

Dèiem que la funció de fer de pares és complexa per a tots aquells que s’inicien en aquesta tasca, el seu aprenentatge és dinàmic i prèviament no es coneixen les respostes ni les dificultats que poden sorgir, cal però assegurar un entorn de protecció, contenció i salut familiar que asseguri el desenvolupament adequat dels membres de la família, és a dir, cal tenir cura tant dels infants com dels pares.

Reforçar les capacitats de les mares i pares els fa més segurs. Transmetre la idea que ho estan fent bé els estimula a observar i trobar les millors maneres de fer. Les famílies de risc psicosocial necessiten també formes d’atenció i actuació positives, cal ajudar-les a preservar i enfortir les seves capacitats.

A EQMON fem prevenció amb les famílies anomenades de risc i valorem i reforcem la importància de la tasca fan les mares i els pares. Tenim cura de les mares per ajudar-les a ser mares.

Isabel de Villasante

Psicòloga Infantil

Juliol de 2013

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: